Al mapa conceptual podem veure les relacions que es donen entre ciència, tecnologia, societat i educació formant un tot, i des del meu punt de vista, amb unes interrelacions de gran complexitat i difícils de representar.
La informació l’he tret de l’article i dels apunts del mòdul de Cabero, tot i que he representat els conceptes que més clars se m’han quedat i he exclòs aquells que no em veia capaç de reflectir amb correcció al mapa. Com al debat a grans trets s’ha parlat, amb més o menys profunditat, mitjançant temes engrescadors, d’aquestes difícils relacions i fins a quin punt es poden entendre per separat aquests conceptes, l’he posat al centre del mapa indicant la rellevància que ha pres en l’adquisició i l’enteniment dels conceptes.
Sobre les relacions entre tecnologia i societat destacar que des de l’article es parla del determinisme tecnològic (la tecnologia avança sense que la societat l’influeixi) i del social (la societat manté la tecnologia). Tots dos autors plantegen una nova manera d’enfocar aquestes relacions, des d’un postulat d’heterogeneïtat, des del que apareixen dos plantejaments; el de la perspectiva interactiva i el del teixit sense costures que podem veure reflectits al mapa.
El paper de l’educació entre aquests conceptes és crucial, doncs aquesta té la funció principal de transmetre coneixements i fer que els seus alumnes i ciutadans no siguin únicament receptors de coneixements sinó que prenguin un paper actiu i en siguin alhora generadors.
L’aplicació de la tecnologia en l’educació fa que les TIC s’incorporin com una eina que desenvolupa la societat i d’aquesta manera la societat interacciona amb els agents educatius implicats en l’educació, que alhora són els que han de fer ús de les noves tecnologies en les estratègies utilitzades en el procés d’ensenyament –aprenentatge.
La ciència i l’educació formen alhora el que coneixem per Ciències de l’Educació, entre les quals es troben la Psicologia, la Filosofia, la Sociologia (qui alhora dóna pas a la Sociologia del Coneixement Científic), la Pedagogia... De la interacció entre ciència i societat tindríem com a resultat la Psicologia de la Ciència i la Psicologia Social de la Ciència, que també tenen un paper important en aquesta interacció doncs han d’abarcar des de les característiques pròpies dels científics i dels processos cognitius elaborats en les investigacions fins als contextos socioculturals i simbòlics on s’aplica aquesta ciència.
La informació l’he tret de l’article i dels apunts del mòdul de Cabero, tot i que he representat els conceptes que més clars se m’han quedat i he exclòs aquells que no em veia capaç de reflectir amb correcció al mapa. Com al debat a grans trets s’ha parlat, amb més o menys profunditat, mitjançant temes engrescadors, d’aquestes difícils relacions i fins a quin punt es poden entendre per separat aquests conceptes, l’he posat al centre del mapa indicant la rellevància que ha pres en l’adquisició i l’enteniment dels conceptes.
Sobre les relacions entre tecnologia i societat destacar que des de l’article es parla del determinisme tecnològic (la tecnologia avança sense que la societat l’influeixi) i del social (la societat manté la tecnologia). Tots dos autors plantegen una nova manera d’enfocar aquestes relacions, des d’un postulat d’heterogeneïtat, des del que apareixen dos plantejaments; el de la perspectiva interactiva i el del teixit sense costures que podem veure reflectits al mapa.
El paper de l’educació entre aquests conceptes és crucial, doncs aquesta té la funció principal de transmetre coneixements i fer que els seus alumnes i ciutadans no siguin únicament receptors de coneixements sinó que prenguin un paper actiu i en siguin alhora generadors.
L’aplicació de la tecnologia en l’educació fa que les TIC s’incorporin com una eina que desenvolupa la societat i d’aquesta manera la societat interacciona amb els agents educatius implicats en l’educació, que alhora són els que han de fer ús de les noves tecnologies en les estratègies utilitzades en el procés d’ensenyament –aprenentatge.
La ciència i l’educació formen alhora el que coneixem per Ciències de l’Educació, entre les quals es troben la Psicologia, la Filosofia, la Sociologia (qui alhora dóna pas a la Sociologia del Coneixement Científic), la Pedagogia... De la interacció entre ciència i societat tindríem com a resultat la Psicologia de la Ciència i la Psicologia Social de la Ciència, que també tenen un paper important en aquesta interacció doncs han d’abarcar des de les característiques pròpies dels científics i dels processos cognitius elaborats en les investigacions fins als contextos socioculturals i simbòlics on s’aplica aquesta ciència.
